Anglès

GEOGRAPHY

If, for instance, your clouds are yellow

and green is the sun and orange its tributaries,

and always foreigners are the elytra concealing

the summer of things, what can you do:

a tropic of blues, fruit meridians in line, 

seas of water spilt on the table,

secret continents, hidden, under the purée;

you have, for instance, the antarctic in pink, persia

mutilated in clippings, anniversary hurricanes,

juggler passages, excesses in the delta,

violet is the order that makes me keep quiet

if the world sings to you on your hands and a red

thaw comes to the surface with all our vices

of verses and narcotics. What can you do

if your clouds are yellow, and green is the sun,

the jungle is carnival and the nile a puddle of watercolour,

if nobody nor the world will never tell you the truth.

English version by Carles Ribes

Geografia

Si, per exemple, els teus núvols són grocs

i verd el sol i taronja els seus afluents,

i sempre estrangers els èlitres que oculten

l’estiu de les coses, què vols fer-hi:

un tròpic de blaus, meridians de fruita

en rengles, mars d’aigua vessada a taula,

continents secrets, ocults, sota el puré; tens

per exemple, rosa l’antàrtida, pèrsia

mutilada en retalls, huracans d’aniversari,

translacions de malabar, excessos al delta,

violeta la consigna que m’obliga a callar

si el món et canta a les mans i un desglaç

vermell n’aflora amb els vicis nostres

dels versos i els narcòtics. Què vols fer-hi

si els teus núvols són grocs, i verd el sol,

de fira la jungla i el nil un toll d’aquarel·la,

si ningú ni el món et dirà mai la veritat.

CHRONICLE

We tie ourselves with the silence

the pacts with God are sealed. Every button

dug in the border

separating countries at war

and two blues marking territories

of sea disappearing in the bodies,

ageing them with the feast

of algae and alcohol

of ancient shipwrecks,

when love used to set sails

at the tropics of the new world

and it wanted to erode you

with the gospel of the skin,

explore your kilometers,

plunder your feet and arm

and take away from you the ex-voto

and the wax that sets on fire

the temple and the walls

of a time archaeologists

would wish to go by

more slowly than us

and cleaner and on deck,

when clothes are now sealing

and varnishes concealing

what we have been in the imperfect,

brief, blissful caesura,

of two lives killing each other.

CRÒNICA

CRÒNICA

Ens cordem amb el silenci

amb què es segellen els pactes

amb déu. Cada botó

atrinxerat a la frontera

que separa països en guerra

i dos blaus marcant territoris

de mar perdent-se en els cossos,

envellint-nos amb la festa

de les algues i els alcohols

de naufragis antics,

de quan l’amor salpava

als tròpics del nou món

i volia erosionar-te

amb l’evangeli de la pell,

explorar-te els quilòmetres,

saquejar-te peus i braç

i endur-se’n de tu l’exvot

i la cera que incendia

el temple i els murs

d’un temps que els arqueòlegs

voldran que transcorri

més lent que nosaltres,

i més polit i a coberta,

quan ja la roba segella

i els vernissos oculten

el que hem estat en la cesura

imperfecta, breu, feliç,

de dues vides que es maten.

BLESSED ARE THOSE WHO BELIEVE IN THE HELIUM

that must save all the baloons at the fair.

I have seen how dreams lost altitude

and gravitated over the clean orphanage playgrounds;

how moisture riddled the pink candy floss

and trains returned, late and empty, from exile;

how moss covered rubber ducks,

how airport revolving doors kidnapped us

and the flight took us to terminals where war forgets,

on conveyor belts, toys of children

who have to inhabit, at home, our room

in Bagdad, Gernika and Sarajevo,

where we can be happy and believe it

without ever having seen it.

English version by Carles Ribes

BENAURATS ELS QUI CREUEN EN L’HELI

que ha de salvar tots els globus de la fira.

Jo he vist com els somnis perdien l’alçada

i gravitaven als patis polits dels orfenats;

com la humitat corcava el sucre rosa del cotó

i tornaven, inexactes i buits, els trens de l’exili;

com el verdet revestia el plàstic dels aneguets,

com ens raptaven les portes giratòries de l’aeroport

i el vol ens duia a terminals on la guerra oblida,

a les cintes transportadores, les joguines dels nens

que han de poblar, a casa, la nostra habitació

de Bagdad, de Gernika i Sarajevo, on ser feliços

i poder-ho creure sense mai haver vist.

Anuncis