Kore

Kore

Editorial: Cossetània

Any de publicació: 2001

Lloc: Valls

TRIA DE POEMES

déu
  
Jo, que vaig ser cendra abans de l’incendi
i vaig ser mur tancant el jardí primitiu,
ara caic a la lucidesa de l’aigua, de l’ona.
 
Tan senzill com això: caure al mar,
aprendre la pedra aspra, tornar al sepulcre,
al blau, al fred. Sedimentar, cristal·litzar.
 
Jo, que havia de lluitar contra la força,
que tenia espatlla d’ocell, que feria l’aire
amb les plomes i traspassava els límits del laberint
 
ara caic. Sóc Ícar, l’ebri d’orgull, el veloç,
l’al·lucinat, l’embriac d’aire i de sol. Que breu el vol!
Caic al mar, al miratge. Torno al fons del mirall.
 
I nedo, tan senzill com això. Revisc
cada racó de casa, de muscle, d’humor.
He tornat al sepulcre de l’ull i de l’aigua. 
Recomenço.

PREMIS

Ramon Comas Maduell deTarragona, 2000

CRÍTIQUES/PRÒLEGS

Del pròleg al poemari “Kore”, per Vinyet Panyella (2001)

“El jo literari de Joan Duran, per més que ell mateix n’atorga claus i raonaments en els proemis que encapçalen els seus poemaris, reposa sobre un fonament conceptual voluntàriament desert de la immediatesa descriptiva i del referent explícit. Desert de paisatges, desert de traces de camins. Nu, com el dibuix i la pintura que sovint acompanya la seva obra.”

“A Kore s’han esborrat, potser per sempre, les superfícies paisatgístiques, les carenes, les platges. Tot resta ocult, en un paisatge existent, latent, però submergit, només visible amb els ulls de la ment – diria en Foix- i únicament capaç de ser transmès amb el trenat de la construcció precisa i dràstica de les idees que engendra la seva singular dicció poètica. En el context de la poesia jove i novíssima, Joan Duran ha estat una irrupció sense estralls. Potent, però amb la contundència d’una acció retardada amb càmera lenta per mostrar-ne fins els més lleus moviments. Així la seva dicció:  molt personal, concisa, transparent com un vidre des de la simplicitat de les paraules i complexa com l’estructura polimòrfica del cristall.”

“Des del desig de l’alteritat, desert de paisatges, el poeta ha construït l’univers que li pertany: el del seu únic mirall.”

Anuncis