Kore

Kore

Editorial: Cossetània

Any de publicació: 2001

Lloc: Valls

TRIA DE POEMES

déu
  
Jo, que vaig ser cendra abans de l’incendi
i vaig ser mur tancant el jardí primitiu,
ara caic a la lucidesa de l’aigua, de l’ona.
 
Tan senzill com això: caure al mar,
aprendre la pedra aspra, tornar al sepulcre,
al blau, al fred. Sedimentar, cristal·litzar.
 
Jo, que havia de lluitar contra la força,
que tenia espatlla d’ocell, que feria l’aire
amb les plomes i traspassava els límits del laberint
 
ara caic. Sóc Ícar, l’ebri d’orgull, el veloç,
l’al·lucinat, l’embriac d’aire i de sol. Que breu el vol!
Caic al mar, al miratge. Torno al fons del mirall.
 
I nedo, tan senzill com això. Revisc
cada racó de casa, de muscle, d’humor.
He tornat al sepulcre de l’ull i de l’aigua. 
Recomenço.

PREMIS

Ramon Comas Maduell deTarragona, 2000

CRÍTIQUES/PRÒLEGS

“El jo literari de Joan Duran, per més que ell mateix n’atorga claus i raonaments en els proemis que encapçalen els seus poemaris, reposa sobre un fonament conceptual voluntàriament desert de la immediatesa descriptiva i del referent explícit.

Del pròleg al poemari “Kore”, per Vinyet Panyella (2001)